Fa molt temps que els governs han perdut rellevància en front de les corporacions multinacionals que s'ho mengen tot, que ho decideixen tot.
Aquestes multinacionals treuen benefici del que uns treballadors explotats produeixen venent-ho cent cops més car al primer món. I aixi, paga el treballador que està explotat, i paga el treballador del primer món que té una feina per poder permetre's aquesta compra abusiva.
Per tant la primera conclusió es que el treballador paga al sistema continuament per existir, perque no pot produir per ell mateix la major part de béns que fa servir en la vida diària. I obviament paga als governs els impostos que aquests apliquen per poder fer inversions al conjunt de la societat.
Com que molts cops el preu dels béns està molt per sobre de la capacitat adquisitiva d'aquests treballadors, demanen un crédit al banc per poder-se'ls permetre. El banc cobra interessos per deixar els diners i cap problema.
Pero que passa quan el sistema fa fallida? Crisi econòmica? Els bancs perden diners perque la gent no pot pagar les hipotèques? Doncs senzill, es socialitza la pèrdua. S'agafen els diners que el contribuent paga al govern i s'injecten als bancs i a les empreses per a que el sistema pugui continuar funcionant i creixent desmesuradament com fins ara, perque ningu voldria que s'aturés aquest creixement oi?
La segona conclusió és, doncs, que el treballador paga al sistema també quan les coses van malament, per tal de que aquest pugui seguir lucrant-se a costa seva, i a més a més està agraït perque entèn que es un temps de crisi i que la seva ajuda és necessaria.
Però que passaria si l'home no depengués més del sistema, i el sistema depengués de l'home?
Que passaria si ens organitzessim en petites comunitats, amb petits comerços locals, amb diners locals, amb béns locals, amb persones locals?
La sol·lució està per veure pero el que està clar es que aquest sistema, fins i tot si segueix endavant gràcies a les inversions multimilionàries dels estats no pot seguir aixi. El guany econòmic no pot ser seguir sent el valor que medeixi ni les empreses, ni les nacions, ni les persones.
Quan hagis talat l'ultim arbre, quan hagis pescat l'ultim peix i enverinat l'ultim riu...
llavors t'adonaràs de que els diners no es mengen.
I de que com segueixis maltractant la terra, potser la única fauna que veuràs te l'hauràs de fabricar tu mateix amb els feixos de bitllets que t'hagi donat la destrucció del planeta:
Com deia Sau això es pot canviar, però s'ha de voler, i els que ho decideixen són els que menys volen. Per sort la evolució només té un camí: o aprendre quan és d'hora, o aprendre quan es tard...
Finalment només ens queda aprendre.
