La Posada

Com m'agrades amor meu, quan m'esperes a la porta
de la nostra casa ferma, a peu del prepirineu

Quan sento la teva veu, cantant per sobre les altres
des de lluny noto que em faltes i és quan més em sento teu

I fins lluny de ta mirada o del teu cos medieval
no m'espanta el temporal si et recordo enarbrada

Que dins teu el món canvia i s'omple de llum l'univers
en el foc del teu anvers que brilla a la llum del dia

I es torna la fúria mansa, i el vent suau bufa amb escreix
i la dolça terra neix on el vell aimador es cansa

com m'agrades amor meu, quan sóc a la teva falda
i endevino el temps que salda comptes amb la meva Seu.

Joan Baró

Avui, despres de tant de temps sense escriure a la Posada, afilo de nou la ploma per dedicar-vos un tresoret als que seguiu llegint les linies que es publiquen aqui. És una foto d'una amiga que es diu Carmen. Es fa dir Elfy i podeu consultar la seva galeria d'art online seguint aquest enllaç:

Horizontes

Mas allá de las puertas inertes
se halla un lugar en el que quiero entrar
alli duermen sueños, de puertas abiertas
alli mueren rejas, con este cantar

si encuentras alli mi humilde persona
recuerda que ayer tuvimos mision
y espera latente la fuerza que brota
que mana devota de tu corazón

Y viven las letras y reza la historia
sucumben las penas, renace el amar
yo vivo ya lejos, volé por memorias
que espero que alguien, sepa recordar.

Joan Baró.

Som peregrins en llar pagana, voltant pel món, que no estimem.
Alguns ho fan de bona gana, altres ho fan sols tercament.
Ja arriba el temps de fer vot hàbil, és el moment de veritat
alguns en diuen democràcia, altres diuen: paper mullat.
Està clar hem d'anar a les urnes, per defensar el nostre parer.
Perque els de dretes fan espurnes, encenen l'explosiu primer.
No es democràcia pel darrera, ni a les fosques... es honrat
si ara els polítics fan guerrilla, que farem els damnificats.
Només espero que un bon dia, el poble pugui governar
i no siguin quatre sapastres, que s'intenten justificar
No diré que a mi em desagraden, els programes que ja he vist
pero primer diuen grans coses, i sempre has de demanar un bis.
Només animo a tots que votin, que s'ha lluitat molt per això
Que si voteu a qui us escolti, sempre serà més sol·lució.
I peregrins, en un camp erm, sembrant llavors per no morir
sembrant-les juntes, sembrant-les totes, i esperant veure florir.

Poques persones hi ha
que conegui jo d'aprop
com una que jo em sé
que fa cuina com un joc

ella es posa el davantal
i prepara els components
amb rapidesa brutal
ja està mesclant ingredients

no sé si ho fa el condiment
o si es troba en la emulsió
pero tant fred com calent
és sempre font d'emoció

Jo crec que ella té un secret
que no es troba en el sabor
i es que a tot el que prepara
hi afegeix un xic d'amor

I cal dir que li funciona
la gent pensant-hi s'esvera
jo d'entre les que conec
es la mes gran pastissera.

Quan ennuvoleu el cel de la llibertat
No us odiaré.
Quan bloquegeu les vies per avançar
No us odiaré
Quan feu servir la mentida, i l'anomeneu veritat
No us odiaré
Quan digueu que soc feixista, lladre o invasor
No us odiaré
Quan m'ataqueu amb paraules com igualtat o solidaritat
No us odiaré
Quan negueu les meves arrels, la meva cultura, la meva llengüa
No us odiaré
Quan intenteu que els meus germans s'aixequin contra mi
No us odiaré
Perque això es el que voleu, es el que us alimenta.
Es la vostra meta, sembrar odi i malestar.
No m'uniré a la energia que us sustenta
A la dreta espanyolista, ja no us vull odiar.

-castellano-

Cuando ennublezcais el cielo de la libertad
No os odiaré
Cuando bloqueéis las vias para avanzar
No os odiaré
Cuando uséis la mentira, y la llaméis verdad
No os odiaré
Cuando digáis que soy fascista, ladrón o invasor
No os odiaré
Cuando me ataqueis con palabras como igualdad o solidaridad
No os odiaré
Cuando neguéis mis raíces, mi cultura, mi lengua
No os odiaré
Cuando intentéis que mis hermanos se alcen contra mi
No os odiaré
Porque es lo que quereis, es lo que os alimenta.
Es vuestra meta, sembrar odio y malestar.
No me uniré a la energia que os sustenta
A la derecha españolista, ya no os quiero odiar.

Tornant d'un lloc llunyà, penjat a la muntanya,
em venen mil idees, mil preguntes al cap
Tornant d'un lloc llunyà, prop de la Cerdanya,
recordo la lírica d'un vell molt trempat.

Ara es dóna, senyors, la gran paradoxa,
m'enyoro de terres, de camps cultivats.
intento tornar-hi, amb tota ma força,
intento tornar-hi, amb els ulls tancats.

Però mentre un brunzir, de màquina sorda
i el clec clec dels meus dits damunt del teclat
escolto al carrer, l'auca ja no borda
i la remor del riu, tot s'ha evaporat

El que jo no entenc, i que algu m'ho expliqui
és precisament, aquesta qüestió
Si la vida és fora, si és amb la natura
que hi faig jo ara aqui, amb l'ordinador.

Si m'ho permeteu me'n vaig a dormir,
que encara dins meu, la musica vola
Potser es que a l'Urgell, hi tenen bon vi
i dansa la gent, i sona la viola.

És ben tard, és negra nit. Però no vull anar al llit sense abans fer volar uns versos, en forma de prosa escrits.
Si et digués que és ben absurd que sempre morin els homes per raons que mai son bones i que semblen un embut? Que ens enduiem als germans i a la pròpia mare terra, tot passant per cada guerra, enlloc de dar-nos les mans? Entendries que et digués, que la tècnica homicida de transgènic pesticida és la que fa més calés? Tenim la ment tant estreta? perquè mai ningú no sent, el batec suau i calent de la vida del planeta? Vull saber perque no puc, contemplar mai els estels sense veure plorar el cel, cansat de veure'ns fer el ruc. Si sabessis el perquè, o trobessis la resposta de perque fem una aposta enlloc de mirar pel bé, si vulguessis dir la teva sobre tots aquests conflictes que hom dirà que son estrictes per poder firmar una treva, Comparteix els teus instints: inclou el teu comentari, no cal que sigui a diari, només que et surti de dins, ja que sembla demostrat que l'obrar d'un animal té molt més de racional que el govern d'un gran estat. Moltes gràcies per llegir aquest batibull d'idees, que les penses, o les crees... i te n'has d'anar a dormir...

Bona nit.

Us diré que sóc joglar,
viatjant com peregrí,
que faig versos de seglar
i ballo com l'arlequí.

Sóc un músic analògic
en un entorn digital,
sóc un poeta de poble,
nascut a la capital.

Visc de paraules perdudes,
en un món mediatitzat,
m'agrada posar verdures,
si preparo algun guisat.

Sobre camps de cel·lulosa
estiro un traç de colors,
pinto estels, castells i fades,
i prínceps que duen flors.

I si em vols adivinar,
o vols saber més de mi,
seré a la vora del foc,
esperan-t'hi amb un bon vi.