El cap de setmana passat, vaig estar a Andorra, actuant-hi. La veritat és que no era el primer cop que hi viatjava, però mai hi havia estat treballant.
Em va semblar, en resum, un país realment preciós, però saturat. Saturat de gent, de comerç, d'estress. Una geografia preciosa, dedicada practicament de manera íntegra al turisme, a la inversió inmobiliària, a les pistes d'esquí. Tots sabem que passa quan s'explota la natura per fer-hi cabre el turisme, és una història que al pirineu català ja és tot un clàssic. Hem vist com les precioses valls eren arrasades perque s'hi pugui esquiar, amb la conseqüent pèrdua de fàuna i vegetació. Una destrucció perfecta i premeditada de l'ecosistema pirinenc.
A pesar de tot, té els seus punts positius. Està clar que aquest tipus de turisme omple molts llocs de treball, atrau molta gent i produeix molta riquesa. Una riquesa que despres (se suposa) es reverteix en els seus habitants. Ara la pregunta és: fins a quin punt val la pena la destrucció del medi, per un país amb més riquesa?
En fi, m'alegro d'haver conegut més a fons, un paratge tan bonic com és andorra, només espero que no acabi autodestruint el seu territori. El temps ens ho dirà. Fins aviat, andorra.

DUES CARES DE LA MONEDA