Com a anècdota; tinc una amiga que acaba de començar segon de batxiller, i avui m'explicava que els professors ja els presionen de bon principi, dient que el curs és una prova de resistència per preparar la selectivitat, que al febrer estaràn tots plorant dient que volen deixar-ho...

Per començar trobo molt curiosa aquesta manera d'animar als alumnes a que estudiin, aquesta manera de donar ànims perque els nois es sentin amb capacitat per afrontar selectivitat, i una vida universitaria en condicions.

En segon lloc, em pregunto si son aquestos els mateixos professors que es queixen del fracàs escolar, de que els alumnes d'avui en dia no estudien...

Només penso que, igual com s'exigeix una qualitat en qualsevol altra feina, s'hauria d'exigir als professionals de la educació. I que consti que soc fill d'un professor, i que molts amics meus estudien o han estudiat magisteri per ser-ho, i d'altres s'han llicenciat i ho seràn també en un futur, accedint-hi per una altra via.

Per acabar, voldria retre un homenatge als bons professors que he tingut, perque malgrat ser la seva feina, s'han esforçat en donar-me una educació de qualitat quan ningú els ho demanava.

A ells, i a tots els professors que segueixen esforçant-se cada dia per oferir les millors classes als seus alumnes. Perque gracies a ells hi ha gent que s'enamora del que imparteixen.

Aquests son els professors en els que crec.

A pesar de que es una pel·licula, tothom s'ha creuat amb aquest tipus de professors, i als que no, quina llàstima.