Com m'agrades, amor meu.

Com m'agrades amor meu, quan m'esperes a la porta
de la nostra casa ferma, a peu del prepirineu

Quan sento la teva veu, cantant per sobre les altres
des de lluny noto que em faltes i és quan més em sento teu

I fins lluny de ta mirada o del teu cos medieval
no m'espanta el temporal si et recordo enarbrada

Que dins teu el món canvia i s'omple de llum l'univers
en el foc del teu anvers que brilla a la llum del dia

I es torna la fúria mansa, i el vent suau bufa amb escreix
i la dolça terra neix on el vell aimador es cansa

com m'agrades amor meu, quan sóc a la teva falda
i endevino el temps que salda comptes amb la meva Seu.

Joan Baró

servido por cornamusaire 1 comentario compártelo